Category: coaching


Canvies o et canvien? L’objectiu i el subjectiu. Dues dimensions a considerar en tot procés de canvi.

Quantes vegades hem sentit en les nostres organitzacions la típica pregunta de “Sent, però la teva controles, veritat?” El control és un conjunt social de pràctiques, actituds i valors encaminades a mantenir un ordre establert. A mantenir unes estructures. El control ens dóna seguretat, estableix normes, ajuda a generar confiança amb el nostre entorn i consegüentment ens allibera de les pors. Què agradable és no tenir por. Si no tinc por, estic en pau. El mecanismes de control estan tan instal·lats en la nostra societat i les nostres empreses que arriben a actuar de manera conscient i inconscient i, encara que tenen la seva connotació positiva, portades a un extrem poden resultar perjudicials per a l’organització mateixa. La necessitat de control pot desembocar en rigideses i arribar a extrems com la destinació que ha tingut Nokia, el gegant finlandès, la companyia capdavantera en mòbils que no va saber veure els canvis de tendències en el seu model de negoci.

De la meva experiència treballant en el canvi en les empreses he après que gestionar controlant al 100% tot el que passa és una il·lusió. És cert que encara avui molts dels nostres líders en posicions importants, responent al patron conductual de “Jo Controlo” creuen que aquesta manera de gestionar és possible. Deixin-me dir-los una cosa: controlar al 100% és impossible i genera molt més estress del necessari. Cal definir on és vital controlar i gestionar la resta de manera diferent.<!–more–>

El canvi avui més que mai és l’única cosa que és constant en la nostra societat. Bauman parla de la Societat Líquida, Peter Senghe introdueix els criteris del pensament sistémico en el management actual. Saber canviar és la virtut que ens permet adaptar-nos al nostre entorn i que consegüentment garanteix la nostra supervivència i la de la nostra organització. Això requereix que tinguem molt clares tres coses: què controlem, on podem influir i que no controlarem mai. Sempre hi haurà coses que podrem canviar, coses que haurem d’esperar al fet que canviïn i coses sobre les quals no tindrem cap tipus de control. Algunes d’aquestes coses estaran fora de la nostra empresa i unes altres fins i tot dins. Si, si, fins i tot dins, o és que no hem sentit mai això de: “a casa de ferrer ganivet de pal”.

Pel meu hi ha dos conceptes subjacents al canvi que cal considerar per fer una bona gestion del mateix. Responent-nos a la pregunta de què estic canviant quan canvi?aquests dos conceptes són “l’objectiu” i “el subjectiu” que responen a dues dimensions diferents del canvi i íntimament relacionades. El canvi podem definir-ho pel que veiem i el que podem tocar i mesurar, és a dir per la part objectiva del canvi. El canvi a aquest nivell té a veure amb com estem canviant les estructures i els processos de la nostra empresa, les polítiques de preus, els valors explícits de l’organització, els KPI’s, els sistemes de recompenses. A nivell d’empleats ens porta a veure si tenim les competències i habilitats necessàries per dur a terme un prooyecto, si comptem amb l’experiència, el coneixement i el rendiment. És a dir, el objectivo té a veure amb l’observable.

L’altra dimensió del canvi té a veure amb “el subjectiu”, és a dir com estem vivint i sitiendo que ens afecta el canvi. Té a veure amb l’esfera íntima de relació tant de la persona amb si mateixa com del col·lectiu aconsegueixo mateix. M’explico, en l’àmbit subjectiu individual ens trobem amb intentar indagar en com el canvi està afectant als desitjos, aspiracions, sentiments, valors, creences i construccions mentals de les persones individualment. En l’àmbit subjectiu-col·lectiu cal veure com el canvi impacta sobre el conjunt de regles no escrites de l’organització, les dinàmiques de poder, la cultura i la moral establerta. Entrar doncs en aquesta dimensió del canvi requereix per part del capdavanter d’un conjunt d’habilitats que poc o gens té a veure amb el vell paradigma de “control al 100%”. Requereix d’un alt grau d’escolta i reconeixement, tenir la valentia d’enfrontar-se a converses difícils, diferenciar entre autoritat i poder i fer un difícil equilibri per compensar voluntats personals amb resultats organizacionales. Liderar avui dia és més que “controlar”. És un art que requereix saber l’encaix i acceptar les “múltiples possibilitats” d’una realitat complexa.